Ti ricuàrditu?

Pubblicato in Bacheca

Bundì fantàt.

Bundì òm, cui sòtu?

Sòi ch’el cà stàve ta “la vila del coni“!
No ti ricuàrditu?
Pènse, o vìn fàt parfìn l’asìlo insièmit.
cùn la madre “liduvina” ( iò mi la ricuàrdi cùn stù stràcognòn ).
Quànti òris a sbusà tòcs di cjàrta cu’ la gusilùte,
par tirà fòur una figurìne : un cjàn , o un gjàt.
E preàt. Quànt preàt no vìnu. Però no ni à fàt mal.
E, la tòla de la mènse, cui bùs pàr pojà la scudièle da mignèstre:
parçè no si rabaltàs…… si nò preghièris……
I fiòi cui fiòi e li
frùtis cu li frùtis.
 
Cumò mi ricuàrdi!
Che vòlte o èrin pròpriu cussì.
 
Puàres!
Sòcui tài piè,
barghèsis cui tacòns tal cùl,
un tòc di pan in man,
e…..tanta pèsarota.
Pan e pesarota e sìn doventàs
granc’ in stès. E a scuèle cùn quàla maestra èritu?
Cù la Sbaiz, cùn ùn dei Artico, cù una de li Bazzanis, o cùn Di Pietro?

 

In prìn, o eri cùn la Artico e dòpu cùn Corbatto.

Corbatto?.. Ah! ch’èl càl sgarfàve, cul deit, su pàl nàs:
coma una triviele.

Propiu chèl !

Scòlte! E che vòlte ca l’è rivàt ch‘el fiòu nòuf
cà lù clamàvin il cèko?

L’èrje svuàrp?

Ma nò, dòme càl vignìve da Cèkoslovàcchia.

Còma no! Mi ricuàrdi si!Ancje parsè al favelàve dòma in slàf,
ma al savève sunà l’armònica.
No capìvin se cà’l disève, ma sojàvin insiemi in stèss.
Coma ca sòn cambiàs i timps!
 
Ancje lùi de la clàsse del ’45.
E… li fantàtis?
Ti ricuàrditu: La Dorina ,la Nora, li Marijs

Quàntis Marijs èrinu?

Tre o quàtri, dùtis bièlis.

A e vère! Dùtis li fantàtis del ’45 a èrin bièlis e, mi sìre ancjamò il
cjàf di che vòlte di tànt cà mi l’àn fàt sirà.
 
O son ancjamò bièlis!
Vuèj a son doventàdis li plùj bièlis nònis di Cordovàt.

E dòpu?

Ognùn pà sò strada.
Un l’à studiàt, un altri in fàbrica, una sartòra
un’ altra contadina, e… tanc’ emigràns:

GRANDE GENTE!

Cumò lu dìsin. Che vòlte un pùc màncu.
Tanc’ a son restàs vie.Lontan par simpri.
Quànt co tòrnin, par cjatà i sò muàrs
o fàn fadìe a favelà in furlàn.
Ma quànt co rìve ‘na cartuline da Cordovàt,
o rispùndin sìmpri:
Presente!!
Pròpriu coma Umbertino.
Quasi nisùn lu cognosève plùj
Il ’45 là clamàt e
lui a lè rivàt par tornà
a jodi la so tjàra e i so coscrìis.

E Bepi?

Dòpu tànt tìmp
si vin tornàt a jodi.
Cumò si clàme Pino e vìn sà sbarufàt par monàdis.
Coma na vòlte!
 
A propòsit:
fèjsu ancora a bòtis cùn chèi di Sacudièl e de li Casètis?
 
No!! A sòn pasàs chèi tìmps.
Che vòlte o sbarufàvin parçè no
vèvin àltris jòucs.
La nùstre “Sala Giochi”
ère la strada o i cjàmps.
O bòtis cùn chèi di Sacudièl e Casètis
o sì a nis su pàj cjàmps.
 
Però àncje a robà ùa, piàrsuj o çarèsis
i èris bràvos.
 
O e vère! Dòme in che volte o èrin aleàs
cun chèi salvàris lì.
 
Ma àncje quànt co’ èrin “‘sploratori”
i stàvin ben insiemit!
 
Còma no! Don Mario a ni metève
simpri in bùnis.
Se bièj tìmps quànt chi èrin “’sploratori“,
cùn don Mario.
Sè cà nò la fàt par nù fiòj.

Tu làs dite !

Quànt ca mi vègnin in mìns chèi timps
….mi tòcje… sujàmi i vùji.
Iò èri dài Leoni ( vuèj soi dàl gjàt )
Pènse, ancjamò vuèj, quànt
co vài sù pa montàgnis ( o mi à restàt la pasiòn di che vòlte )
o mi vèn in mins la prime vòlte
chi sòj làt la di sore,
tàl Cjàmpanili di val Montanàja, a Cimolais
cui ‘sploratori‘
 
Scolte,e la so Topolino çèncje li sìntis?
parçè i podèssin sta dùç dentri, àncje in dèis o dòdis e podenj
partà tàl Tilimìnt a mangià pastasuta, cèncje sàl.
 
A propòsit sàtu che di vòlte, il Ceko,
al ten sìmpri dèis kìlos di sàl, di riserve, in cjàneva.
Al dìs sìmpri, cà no si sà mài, sé càl pòl suçèdi tàl mònd,
e a lui no ghi plàs
la pastasùte cèncje sàl. Di ‘n che vòlte!
Dòme a “Giorgio Bontà Infinita” a ghi plasève spècje se cunsàde cùl petròlio.

Bontà infinita a pùnto!

E dòpu cùi l’èrje ancjamò di chèi da la “Vila del Coni”?
A propòsit parçe la clàminu: del Coni.
èrie pàr via di sport?
 
No mo! Il còni al’ère il còni tarònt
da la incùdin, duà che il fàri al bàt il fiàr.
E, tala “vile” a l’ère un fari cui floc’s
O’ mi ricuàrdi àncjamò il Cìci,
detto Buritòn.
Cumò, dòpu tanta Fiat
a lè in pensiòn e pase il so timp fra l’ort e
il jòuc da bàlis.
Coma aj vecjus timps.
O vin fàt fadìe a cjatàlu fin che na vòlte lè tornàt a
partàghi i flòurs aj so vècjus e in chèl si vìn jodùt

E’ Vittorino?

In Canadà! Par sìmpri.
Ma, no lu vìn piardùt, a lè acjamò leàt
a sò tjàre, a Cordovàt e ancje a la classe del ’45.

E Mario?

Fermat!

Coma fermàt ?

No stà pensà màl. Dòme cà nol pòu plùj còri,
ma ghi rèste a vònde timp..e vòje
pàr cjantà e sclarìsi il gasaròt cùl merlòt furlàn.
A lù clàmin il “Piccolo Pavarotti” ma,
a lui ghi sarìsin bastàs i sò bès….e li sò fèminis.

E i àtris?

Duç bèn! Squàsi dùç!
A lè il Nèo càl matièja cun che brùte besteàte.
A lui ghi disìn cun dut il cour:
Làse stà la bèstie in fònt al mar, Neo, lajù lè mase scùr,
viàrs i barcòns al sorèli e bèif un tàj cun nù.
Auguri Neo o ti volìn bèn. Come na volte.
E dopu: o màncin in quàtri.

O mi dispàs tànt, ma cùi mancje?

Luciano, Roberto, Alberto e la Paola
ancje a nù a ni displàs tant.
Lòurs a sòn làs in denànt.
Sperìn che Roberto, la disòre, al scumìnsj a
parecjà la fièste…..pàr
nù del ’45. Quànt co sunarà la nustre cjampàne.
 
Si jòt benòn i bàncs vuèjis
ca àn lasàt.
 
Mandi coscrìis, steit bèn!
Dùç chi a vi salùdin e vi pènsin.
Cumò ti ricuàrditu om?!!

Si cumò mi ricuàrdi….

Ca son pasàs plùj di cinquante ajins ma, la clase del ’45
NO SI DISMINTJE

Franco Daneluzzi